per naixements sense violència / por nacimientos sin violencia/ for childbirth without violence
         per naixements sense violència / por nacimientos sin violencia/ for childbirth without violence    

El Part a Casa

La meva feina és la d'oferir informació clara i fidedigna perquè cada mare/parella/família, prengui una decisió responsable sobre el lloc que prefereix per al naixement del seu fill (NICE, 2014; Butchart et al, 2007).

Tota dona hauria d'obtenir el suport necessari independentment del lloc on desitgi donar a llum, ja que el part es desenvoluparà millor allà on ella se senti més segura (Downe, 2007).

Fins ara no hi ha proves científiques que el part de baix risc sigui més segur en un centre hospitalari que a casa (Hutton et al, 2016;
Cheyney et al, 2014; de Jonge et al, 2013; Olsen and Clausen, 2012; Hollowell et al, 2011; Birthplace in England Collaborative Group, 2011; de Jonge et al, 2009; Janssen et al, 2009; RCOG and RCM, 2007; Hutton et al, 2006; Johnson and Daviss, 2005; Heptinstall and Lee, 2004; Janssen et al, 2002; Tew, 1998; Campbell and MacFarlane, 1994).

Moltes dones se senten més segures en el seu propi entorn ja que controlen millor el que succeeix al seu al voltant, tenen més llibertat de moviment, més intimitat, més capacitat d'espontaneïtat física i emocional, i han pogut construir una relació familiar de confiança mútua amb la llevadora que els acompanya (Sandall et al, 2016; Vargens et al, 2013; Edwards, 2009; MIDIRS 2008; Healthcare Commission, 2008; Hollins, 2008; Heptinstall and Lee, 2004; Wilkins, 2000).

Aquestes dones tenen més possibilitats de tenir un part fisiològic exempt d'intervencions innecessàries per tant corren menys risc de tenir un part per cessària o un part instrumental (
Hutton et al, 2016; Sandall et al, 2016; Wiegerinck et al, 2015; Offerhaus et al, 2014; Cheyney et al, 2014; NICE, 2014; Hollowell et al, 2011; Janssen et al, 2009; MIDIRS, 2008; RCOG and RCM, 2007; Hutton et al, 2006; Johnson et al, 2005),  menys riscos d'infecció (Tew, 1998) i menys riscos de tenir una hemorràgia pospart (Nove et al, 2012). Solen ser dones que demanen menys analgèsia farmacològica gràcies al suport continuat ofert per algú conegut i de confiança (Bohren et al, 2017; Sandall et al, 2016; Cheyney et al, 2014; Lida et al, 2014; Offerhaus et al, 2014; Hollowell et al, 2011; Janssen et al, 2009  Heptinstall and Lee, 2004).

Són dones que expresen tenir experiències més satisfactòries (Dahlberg and Aune, 2013; Hollowell et al, 2011; Leap et al, 2010;  RCOG and RCM, 2007)  el qual  permet a aquestes mares sentir-se fortes i sanes per afrontar la maternitat (National Childbirth Trust (NCT), 2002), recuperant-se ràpidament. A més tenen  menys possibilitats de patir la Síndrome d'Estrès Postraumàtic que sol ser provocat per experiències negatives (Fairbrother and Woody, 2007; Paradice, 2002), cesàries d'emergència i parts instrumentalitzats (Rouhe et al, 2008; Leeds and Hargreaves, 2008, Baston et al, 2008; Fairbrother and Woody, 2007; Lobel and DeLuca, 2007; Stadlmayr et al, 2006), així com per relacions negatives amb els professionals del part i la sensació de pèrdua de control sobre el procés (Hill, 2015; Holvey, 2014; Maggioni et al, 2006, Olde et al, 2006; Slade, 2006).

Aquesta síndrome pot provocar símptomes com ara suor, tremolors, insomni, irritabilitat, flashbacks i malsons, dificultat per vincular-se amb el bebè (Olde et al, 2006), així com por al part en un següent embaràs o toco-fòbia secundària; malaltia que ja ha estat reconeguda en els entorns mèdics com una malaltia iatrogénica que necessita ser tractada i que és el resultat del model biomèdic (Walsh, 2002). Per altra banda, una experiencia positiva del part pot transformar els conceptes socials negatius erronis i fomentar que altres dones busquin opcions per tenir una experiencia més enriquidora del naixement (Hill, 2015; Walsh, 2002).

El Royal College of Obstetricians & Gynaecologists (2011) ha declarat que massa parts tenen lloc als hospitals, i la OMS insisteix que el nombre de cesàries sense indicació mèdica justificada ha augmentat de forma alarmant en tots els països (World Health Organisation, 2010) incrementant els riscos per a la salut de la mare i del bebè tant a curt com a llarg termini.


Tota mare/parella/família, és informada que el part a domicili només podrà tenir lloc quan aquest sigui considerat de baix risc, per la qual cosa s’han de complir les condicions següents:

-el bebè es presenta en cefàlica (cap per a vall)
-el treball de part s'inicia de forma espontània entre les setmanes 37 i 42 de gestació
-l'embaràs no és múltiple (només hi ha un bebè)
-hi ha absència de complicacions de salut tant en el bebè intrauterí com en la mare.
                                                      (NICE, 2014; Col.legi Oficial d’Infermeria de Barcelona, 2010)



Què ofereixo com professional del part?

 

  • visites les setmanes 10, 16, 25, 28, 34, 36, 38, 40, 41 i 42 (NICE, 2008)
  • estar de guàrdia 24 hores des de la setmana 37 a la 42.
  • suport telefònic o físic si fos imprescindible, en el pre-part
  • ser al domicili amb la mare una vegada s'hagi iniciat el treball de part
  • tenir cura de la temperatura ambiental
  • procurar que no hi hagi distraccions ni estímuls externs
  • promoure nivells alts d'oxitocina
  • eliminar/evitar elements i situacions que puguin provocar estrès, i per tant alts nivells d'adrenalina i cortisol en la mare i el bebè.
  • suport físic i emocional
  • monitorizar el benestar de la mare i el bebè
  • monitorizar el bon progrés del treball de part
  • promoure la hidratació i la nutrició de la mare
  • només si la mare ho requereix, la utilització de mètodes analgèsics no invasius com: la utilització de l'aigua en forma de banyera, piscina de parts o dutxa, la mobilització i el canvi de posicions, massatges, la utilització de la respiració analgèsica, visualitzacions i aromateràpia.
  • ajudar la mare a parir el seu bebè i assistir-la en el deslliurament de la placenta fins al control del sagnat pospart. 
  • tenir cura del perineu de la mare per prevenir esquinçaments, evitar l'episiotomia rutinària i suturar únicament quan sigui necessari.
  • no tallar el cordó umbilical fins que hagi finalitzat el deslliurament de la placenta si la mare/parella opten per un maneig fisiològic del deslliurament.
  • quedar-me a la casa durant 3-4 hores després del part com a mínim, per tal de supervisar el benestar de la mare i del bebè després del part i promoure el contacte pell amb pell i la lactància materna.
  • netejar i recollir la casa després del part.
  • estar accessible telefònicament mínim durant els 10 dies després del part, o fins poder donar l'alta definitiva.
  • visitar la mare i el bebè a domicili els dies 1, 3, 5, 10 i 40 després del naixement.

 

A tota mare/parella/família se li ofereix un pla de part que és discutit fil per randa, i signat tant per la mare com per la llevadora, on es detallen els desitjos de la mare/parella/família i les condicions en què algunes intervencions podrien ser necessàries sota el meu criteri clínic.

 

Tota mare/parella/família ha de ser informada de la possibilitat de trasllat de la mare a un centre sanitari (NICE, 2014; MCWP, 2007) i es planejaran diverses opcions de trasllat a centres sanitaris, cas que aquest sigui necessari segons la urgència i/o les prioritats expressades per la mare.