per naixements sense violència / por nacimientos sin violencia/ for childbirth without violence
         per naixements sense violència / por nacimientos sin violencia/ for childbirth without violence    

Les hormones del part

Com a llevadora, em concentro principalment a tenir cura de les necessitats bàsiques de la dona durant el treball de part i el naixement, i a protegir el seu entorn per promoure la producció endògena d'oxitocina i preservar l'equilibri hormonal del naixement.

Les hormones són desencadenades i desencadenen estats emocionals que es poden transformar en reaccions físiques (Young, 2009) i catalitzar canvis, adaptacions i comportaments (Uvnäs-Moberg et al, 2005). Qualsevol estimulació neocortical del cervell durant el treball de part provocat per la utilització del llenguatge racional, les llums intenses el dolor, la gana, els records desagradables, la sensació de sentir-se observada o jutjada o la presència de persones desconegudes durant aquest moment tan íntim i sexual de la vida reproductiva de la dona, pot provocar alts nivells d'estrès i la necessitat d'estar alerta (Odent, 2009; Uvnäs-Moberg et al, 2005). Això general l'inici de la “Cascada de la Por” (Foureur, 2008) amb un increment dels nivells de cortisol i catecolamines a la sang. Aquestes hormones, antagonistes de l'oxitocina, són la causa de contraccions uterines febles, un treball de part més llarg (Foureur, 2008; Alehagen et al, 2005) i un subministrament sanguini reduït cap a l'úter i la placenta,que condueixen a la hipòxia fetal (dèficit d'oxigen a la sang i els teixits corporals del bebè) (Talge et al, 2007; Glover and O’Connor, 2006; Van den Bergh et al, 2005). Aquest finíssim equilibri hormonal, segons jo, un dels principals responsables de la seguretat en el part, pot ser interromput per perills externs o interns percebuts per la dona (Hastie and Fahy, 2009).

 

La presència d’ansietat durant el part condiciona la mare i la fa més propensa a una hiper-reactivitat cap al dolor i cap a sensacions corporals que es malinterpreten com a perilloses (Brodrick, 2014; Jokic-Begic et al, 2014; Curzik and Jokic-Begic, 2011; Spice et al, 2009; Lang et al, 2006), i aumenta la por, i per tant la producción de cortisol i catecolamines (Brodrick, 2014).

L'Oxitocina juga un paper fonamental no només en la contractilitat uterina, sinó també en el vincle mare/fill, en la cura del bebè i en la lactància materna (Buckley, 2009; Hastie and Fahy, 2009; Uvnäs-Moberg and Petersson, 2005). Estudis recents suggereixen que els receptors d'oxitocina augmenten cap al final de l'embaràs per protegir el desenvolupament sa del bebè intrauterí i promoure el benestar físic i mental de la mare (Slattery and Neumann, 2008), que juguen un paper molt important no només en la fisiologia del naixement, sinó també en els seus mecanismes psicològics i psicosocials (Uvnäs-Moberg and Petersson, 2005).

Atesa la seva relació anatòmica i fisiològica amb les àrees límbiques del cervell, l'oxitocina és considerada una gran mediadora i controladora d'emocions, de la resposta al dolor i de comportaments socials com l'amor, la memòria, la ràbia, l'agressivitat i l'establiment de correlacions entre experiències passades i presents (Kightley, 2007; McGaugh, 2004). Promou un augment del llindar del dolor i un descens dels nivells d'ansietat (Uvnäs-Moberg et al, 2005; Windle et al, 2004; Beli et al, 2001), fa disminuir la por i augmenta la confiança, l'empatia i la generositat (Lee et al, 2009; Heinrichs and Domes, 2008; Baumgartner et al, 2008; Kirsch et al, 2005; Huber et al, 2005; Kosfeld et al, 2005; Heinrichs et al, 2003). Per això l'oxitocina incrementa la capacitat humana d'entendre els sentiments dels altres (Lee et al, 2009; Zak et al, 2007), cosa que és essencial en la relació entre mare i llevadora.