per naixements sense violència / por nacimientos sin violencia/ for childbirth without violence
         per naixements sense violència / por nacimientos sin violencia/ for childbirth without violence    

Acompanyament al Treball de Part

La meva feina és oferir informació clara i fidedigna perquè cada mare/parella/família, prengui una decisió responsable sobre el lloc que prefereix per al naixement del seu fill (NICE, 2014; Butchart et al, 2007).


Tota dona hauria d'obtenir el suport necessari, independentment del lloc on desitgi donar a llum, ja que el part es desenvoluparà millor allà on ella se senti més segura (Downe, 2007).


Moltes dones, per diverses raons, prefereixen anar a l'hospital per parir els seus fills,per diverses raons. Malgrat tot, això no els impedeix, si així ho desitgen, de començar el treball depart en el seu propi entorn fins que elles mateixes deixin de sentir-se segures, o fins que el procés estigui ja molt avançat.


L'evidència científica ens demostra que la vivència de la dona en la fase latent del part o del pre-part i l'inici del treball de part pot tenir un gran impacte en la seva durada, així com en la durada de la segona fase del part: el naixement del nadó (Baxter, 2007).

 

Sovint, tant les dones com les seves parelles estan mal informades o poc preparades per afrontar aquests primers estadis (Cheyne et al, 2007), ja que la nostra societat no està acostumada a veure dones de part i existeix la creença que el dolor ha de ser controlat en centres hospitalaris (Camann, 2002).

 

Moltes dones acudeixen a l'hospital massa aviat per diverses raons: perquè el dolor és menys suportable del que esperaven, per pressió per part de familiars, amics i parella (Barnett et al, 2008), o perquè les seves vivències difereixen d’allò que han llegit o sentit a lesclasses de preparació al part, o fins i tot de les vivències de familiars i amics (Hundley and Ryan, 2004).


Quan les dones no reben un suport adequat durant l'inici del treball de part, tenen més probabilitats d'anar molt aviat al Centre hospitalari, la qual cosa incrementa les possibilitats d'intervencions mèdiques innecessàries (NICE, 2014; Bailit et al, 2005; Klein et al, 2003; Holmes et al, 2001). Moltes dones no són conscients que presentar-se massa d'hora a l'hospital pot significar que no siguin admeses i que hagin de tornar a casa seva (Barnett et al, 2008), amb el consegüent cansament i un increment dels nivells d'ansietat que augmenten la percepció del dolor (Cheyne et al, 2007), causada per un descens del nivell d'oxitocina davant la presència de catecolaminas i cortisol, que a més pot deixar les dones desmoralitzades, descoratjades i exhaustes (Carlsson et al, 2007). Això significa que aquestes dones necessiten encara més un suport psicològic i físic (Simkin and Ancheta, 2000).


És per això que ofereixo aquest acompanyament durant el treball de part. Els meus coneixements de la fisiologia del part em permeten oferir a les mares i les seves parelles l'assessorament adequat per en cada situació, especialment davant la presència de dolor (Fox, 2007). La dona és més capaç de relaxar-se quan rep el suport tranquil·litzador d'una altra donaamb coneixements i experiència en el naixement, de manera que li resulta més fácil trobar les seves pròpies estratègies per fer front a cada situació (Cheyne et al, 2007). Tota dona té més possibilitats de donar a llum de forma fisiològica si es queda més temps al seu propi domicili (NICE, 2014; Bailit et al, 2005; Klein et al, 2003; Holmes et al, 2001).

 



Què ofereixo com a professional del part?

  • visites les setmanes 10, 16, 25, 28, 34, 36, 38, 40, 41 i 42 (NICE, 2008)
  • estar de guàrdia 24 hores des de la setmana 37 a la 42
  • suport telefònic o físic, si fos imprescindible, en el pre-part o fase latent.
  • ser al domicili amb la mare una vegada s'hagi iniciat el treball de part
  • tenir cura de la temperatura ambiental
  • procurar que no hi hagi distraccions ni estímuls externs
  • promoure nivells alts d'oxitocina
  • eliminar/evitar elements i situacions que puguin provocar estrès, i per tant alts nivells d'adrenalina i cortisol en la mare i el bebè.
  • suport físic i emocional
  • monitoritzar el benestar de la mare i el bebè
  • monitoritzar el bon progrés del treball de part
  • promoure la hidratació i la nutrició de la mare
  • només si la mare ho requereix, oferir l'ús de mètodes analgèsics no invasius com ara: la utilització de l'aigua en forma de banyera, piscina de parts o dutxa, la mobilització i el canvi de posicions, massatges, la utilització de la respiració analgèsica, visualitzacions i aromateràpia.
  • acompanyar la mare en el trasllat a l'hospital en el moment en què ella així ho desitgi, o quan sigui clínicament necessari per tal de donar a llum a l'hospital o per detecció d'alguna anomalia durant el procés.
  • una vegada a l'hospital, el personal sanitari del centre s'encarreguen de tenir cura de la dona i el bebè.
  • estar accessible telefònicament mínim durant els 10 dies després del part, o fins poder donar l'alta definitica
  • visitar la mare i el bebè a domicili els dies 1, 3, 5, 10 i 40 després del naixement