per naixements sense violència / por nacimientos sin violencia/ for childbirth without violence
         per naixements sense violència / por nacimientos sin violencia/ for childbirth without violence    

Natges i hormones

Les influències de l'entorn prenatal en la funció endocrina, i per tant en la funció placentària, s’han demostrat tot estudiant les respostes maternes a l'estrès, que provoquen canvis cardiovasculars i endocrins en la mare, i incrementen els nivells d’adenocorticotropina, catecolamines i glucocorticoides (hormones de l'estrès) a la sang.

Kapoor et al (2006) suggereixen que uns nivells elevats de glucocorticoides poden provocar la producció placentària de l’hormona alliberadora de corticotropina, activar l'eix hipotalàmic-hipofisari-adrenal, amb un augment de la producció de catecolamines, la qual cosa pot reduir el diàmetre de la llum dels vasos placentaris. Això, al seu torn, pot incrementar encara més l'activitat de l'eix hipotalàmic-hipofisari-adrenal o posar el sistema nerviós simpàtic fetal en estat d’alerta. Tot ésser humà sota els efectes de l’estrès respondrà amb el sistema nerviós simpàtic, incrementant la pressió arterial i el pols, la coagulació de la sang, activant la supressió a la sensibilitat del dolor, redistribuint la sang dels intestins cap als membres i el cervell (per protegir-lo internament) i alliberant greixos com a ràpida font d'energia (Lundberg, 2005) per “fugir del perill” com suggereix Üvnas-Moberg (2009)….o per amagar-se.

Sabem que sovint els bebès intrauterins com a resposta protectora del sistema nerviós simpàtc davant de l'estrès, excreten meconi, sobretot quan vénen de natges, simplement perquè hi ha menys subministrament sanguini cap als intestins, juntament amb una relaxació de l'esfínter anal,
.

Üvnas-Moberg i Petersson (2006, 2005) emfatitzen que l'oxitocina augmenta i millora el nostre comportament social, i per això mateix recalquen que els éssers humans tendim a aïllar-nos o a ser menys sociables quan estem sota situacions d'estrès. El bebè que es presenta de natges s’amaga? És menys sociable per por del desconegut o pel perill que percep fisiològicament a través de les hormones que creuen la placenta? Ja sabem que el bebè intrauterí pot ser molt interactiu i reactiu a veus familiars, música, tacte (Verny, 1982). Per què no hauria de ser interactiu i reactiu davant de situacions i sensacions desagradables?

Davant del moment històric de canvi en l’atenció al part que vivim actualment, ocupar-se únicament de la seguretat i la satisfacció deles dones no és suficient. Les dones no tenen gaires opcions per escollir. Però després de comprovar la importància de l’oxitocina (o de la seva absència) en la salut i el comportament social, hauríem de preguntar-nos sobre la seva importància per a la supervivència dels éssers humans i de la nostra societat, especialment durant el naixement. Ens hauríem de preguntar el que Odent (2010) ens ha preguntat ja moltes vegades: “Podrà la civilització sobreviure a la cesària?”

Qualsevol llevadora pot fàcilment afirmar que el seu treball consisteix a cuidar de la mare i el seu bebè per garantir la seva seguretat i satisfacció. El tractament que jo ofereixo a les dones (Sàrries Zgonc, 2011) proporciona ambdues coses. D'una banda brinda la possibilitat als bebès intrauterins de girar-se sense ser forçats, ja que únicament són estimulats a través de la relaxació i el moviment uterins. D'altra banda ajuda les mares a recuperar la possibilitat de parir elles mateixes els seus fills/-es.